Fa ja uns quants dissabtes vam poder gaudir d'una xarrada magistral per part de Laura Borràs. La sesió va deixar la porta oberta a moltes preguntes: la literatura en format electrònic és literatura? ho és però menys? estem davant una reticència a acceptar les noves tecnologies per part dels puristes? Si he tardat tant en constestar és perque, ho de confesar, no ho tinc clar.
És apasionant ser partícip directe d'un canvi cultural d'esta importància. Amb tot, aquell dissabte va ser on per primera vegada vaig veure un llibre electrònic, una mena de PDA grandot on crec que va dir la Laura que portava 3000 llibres. Açò m'ha fet reflexionar i no crec que els nous suports servisquen per a les mateixes funcions que la tradicional literatura en paper. Qui es pot llegir una bona novel.la en la pantalla de l'ordinador o ala PDA? No sé si els joves ho fan, però ho dubte.
Les noves tecnologies són molt útils per a l'ensenyament no només de la literaura, sinó de qualsevol matèria de coneixement. És més que una tecnologia i està canviant la manera d'accedir a la informació de la societat, més oberta i amb accés a milers i milers de pàgines web que els mediadors hem de saber seleccionar per portar a terme la nova tendència que ens imposa el nou contexte: la alfabetització informacional.
La nova lectura digital es fa de manera fragmentada, hipertextual, audiovisual, transversal, interactiva, molt diferent al model clasic i reflexiu. Es per això que les preguntes que plantejava la Laura no les tinc clares. Que n'opineu vosaltres?
dimecres, 17 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
Wikis
I no vull deixar passar aquesta oportunitat per a recomanar wikis relacionades amb el món bibliotecari més actual i 2.0, :
Activitat del mòdul 3
Si dins l'aula no hagués fet tanta fred, jo hauria pogut estar tot el matí escoltant el que ens contava Laura .
Reconec que pensava que mitjançant les noves tecnologies el que tenia al meu abast no era "literatura", però ara ja tinc clar que el més important són els textos i que jo, que m'encanta llegir llibres de paper (i que a més a més visc de prestar-los), també puc gaudir de les "altres" maneres d'arribar a la lectura, les digitals, i no es menjaran el llibre que palpe tots els dies, sinó que el complementaran i enriquiran.
¿Esto matará aquello? es preguntava Umberto Eco, clar que no, diem tots.
I ara, a llegir¡¡¡¡¡
Reconec que pensava que mitjançant les noves tecnologies el que tenia al meu abast no era "literatura", però ara ja tinc clar que el més important són els textos i que jo, que m'encanta llegir llibres de paper (i que a més a més visc de prestar-los), també puc gaudir de les "altres" maneres d'arribar a la lectura, les digitals, i no es menjaran el llibre que palpe tots els dies, sinó que el complementaran i enriquiran.
¿Esto matará aquello? es preguntava Umberto Eco, clar que no, diem tots.
I ara, a llegir¡¡¡¡¡
dijous, 4 de desembre del 2008
Activitat 3 curs de foment de la lectura
Aquest post intentarà recollir els comentaris dels articles i de la conferència de Laura Borràs aixi com les meues opinions al respecte.
Al text anomenat "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'EEES", es posa de manifest la situació actual de convivència entre dos tipus d'usuaris. En primer lloc estàn els "nadius digitals", acostumats a emprar les eines multimèdia i que s'han acostumat a rebre informació amb rapidesa. D'altra banda estàn els "immigrants digitals", que donen menys importancia a les noves destreses adquirides pels nadius i que han après a poc a poc. Es per això que amb l'ajuda de les TIC i en el moment en que ens trobem de cara a la reforma d'ensenyança universitaria que hi ha una oportunitat per aprofitar les noves eines per a millorar l'educació. Les TIC en poden ajudar a desenvolupar l'aprenentatge virtual (e-learning), un aprenentage mixt (b-learning) o bé oferir l'aprenentatge en forma de contingut obert. I és en aquest últim on hem d'entendre obert com el seu significat a la filosofia open source, on tot és accesible, visible i conegut amb el valor afegit de ser gratuït. Però una vegada que tenim la informació al costat encara queda transformar-la en coneixement, tasca que han de fer els professors. Qui no s'ha trobat en la situació de fer memòria del que ens explicaren els professors dels blocs per a fer els nostres posts? La informació sobre els blocs estava a la xarxa, però ells s'encarregaren de transformar-la perquè nosaltres fòrem capaços de fer-ne un. De la mateixa manera, aquests blocs, wikis, forums, i en general els espais de discussió poden estimular l'autonomia dels estudiants i contribuir a obtindre materials més rics i complets, així com afavoreix l'intercanvi mutu i recíproc de coneixement.
En l'article anomenat "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital" he pogut apreciar el que es va comentar a la conferencia de Laura Borràs sobre la revolució a la literatura actual, amb la aparició de la cibertextualitat. I es que la literatura ha canviat des del naixement dels mitjans electronics. També es mostra els problemes dels futurs alumnes, que tenen problemes de lectura cada cop més sovint. Així doncs, es planteja a l'article que hi haurien quatre tipus de persones: els que tenen capacitat de llegir/escriure i tenen alfabetització digital, els que tenen capacitat de llegir/escriure, els que tenen alfabetització digital i els que no són competents en cap dels dos camps. Tal i com comentava en l'anterior article, les TIC conjuntament amb els professors brindaràn una oportunitat per a millorar l'aprenentage d'aquests futurs alumnes, permitint-los adquirir nous coneixements. Ací tindria relevància un altre concepte: els cibertextos. Els cibertextos són les obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa, que reflecteixen a més a més en la seua forma digital l'experiencia diaria del món digitalitzat i mediatitzat. Però amb els textos a la xarxa entrem en un problema d'autoria, si incloem el codi informàtic dintre de la noció ampliada d'escriptura. El text pot haver estat redactat per una persona, però haver estat implementada a la web per una altra. Aleshores, això implica que els dos haurien de figurar com autors o només "l'autor literari". En aquest punt ha aparegut una figura que em va cridar molt l'atenció a la conferència: el wreader. El wreader vindria a significar que hi ha una co-autoria entre l'autor literari i l'implementador web, si tenim en compte que l'autor literari aporta el text i l'implementador aporta el codi que facilita la seua visualització (ja siga en una pluja de lletres, un missatge que es llig conforme es pasa el ratolí per sobre, s'escolta la narració conforme es clica als enllaços, etc.). Tan important seria l'aportació del text com el codi que s'ha emprat per a visualitzar-lo a la xarxa.
I el que trobe jo es que amb els nous temps en que vivim, amb les revolucions digitals i l'acces del mon a un cop de ratolí, hem d'emprar eixa potenciabilitat per a millorar l'aprenentage tant dels nadius digitals com dels immigrants, complementant les seues detreses. Al cap i a la fi, internet és un mitjà de comunicació, d'interacció i d'organització social. Quin millor mitjà per a aprofitar l'apropament al coneixement per a tots?
Al text anomenat "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'EEES", es posa de manifest la situació actual de convivència entre dos tipus d'usuaris. En primer lloc estàn els "nadius digitals", acostumats a emprar les eines multimèdia i que s'han acostumat a rebre informació amb rapidesa. D'altra banda estàn els "immigrants digitals", que donen menys importancia a les noves destreses adquirides pels nadius i que han après a poc a poc. Es per això que amb l'ajuda de les TIC i en el moment en que ens trobem de cara a la reforma d'ensenyança universitaria que hi ha una oportunitat per aprofitar les noves eines per a millorar l'educació. Les TIC en poden ajudar a desenvolupar l'aprenentatge virtual (e-learning), un aprenentage mixt (b-learning) o bé oferir l'aprenentatge en forma de contingut obert. I és en aquest últim on hem d'entendre obert com el seu significat a la filosofia open source, on tot és accesible, visible i conegut amb el valor afegit de ser gratuït. Però una vegada que tenim la informació al costat encara queda transformar-la en coneixement, tasca que han de fer els professors. Qui no s'ha trobat en la situació de fer memòria del que ens explicaren els professors dels blocs per a fer els nostres posts? La informació sobre els blocs estava a la xarxa, però ells s'encarregaren de transformar-la perquè nosaltres fòrem capaços de fer-ne un. De la mateixa manera, aquests blocs, wikis, forums, i en general els espais de discussió poden estimular l'autonomia dels estudiants i contribuir a obtindre materials més rics i complets, així com afavoreix l'intercanvi mutu i recíproc de coneixement.
En l'article anomenat "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital" he pogut apreciar el que es va comentar a la conferencia de Laura Borràs sobre la revolució a la literatura actual, amb la aparició de la cibertextualitat. I es que la literatura ha canviat des del naixement dels mitjans electronics. També es mostra els problemes dels futurs alumnes, que tenen problemes de lectura cada cop més sovint. Així doncs, es planteja a l'article que hi haurien quatre tipus de persones: els que tenen capacitat de llegir/escriure i tenen alfabetització digital, els que tenen capacitat de llegir/escriure, els que tenen alfabetització digital i els que no són competents en cap dels dos camps. Tal i com comentava en l'anterior article, les TIC conjuntament amb els professors brindaràn una oportunitat per a millorar l'aprenentage d'aquests futurs alumnes, permitint-los adquirir nous coneixements. Ací tindria relevància un altre concepte: els cibertextos. Els cibertextos són les obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa, que reflecteixen a més a més en la seua forma digital l'experiencia diaria del món digitalitzat i mediatitzat. Però amb els textos a la xarxa entrem en un problema d'autoria, si incloem el codi informàtic dintre de la noció ampliada d'escriptura. El text pot haver estat redactat per una persona, però haver estat implementada a la web per una altra. Aleshores, això implica que els dos haurien de figurar com autors o només "l'autor literari". En aquest punt ha aparegut una figura que em va cridar molt l'atenció a la conferència: el wreader. El wreader vindria a significar que hi ha una co-autoria entre l'autor literari i l'implementador web, si tenim en compte que l'autor literari aporta el text i l'implementador aporta el codi que facilita la seua visualització (ja siga en una pluja de lletres, un missatge que es llig conforme es pasa el ratolí per sobre, s'escolta la narració conforme es clica als enllaços, etc.). Tan important seria l'aportació del text com el codi que s'ha emprat per a visualitzar-lo a la xarxa.
I el que trobe jo es que amb els nous temps en que vivim, amb les revolucions digitals i l'acces del mon a un cop de ratolí, hem d'emprar eixa potenciabilitat per a millorar l'aprenentage tant dels nadius digitals com dels immigrants, complementant les seues detreses. Al cap i a la fi, internet és un mitjà de comunicació, d'interacció i d'organització social. Quin millor mitjà per a aprofitar l'apropament al coneixement per a tots?
dimecres, 26 de novembre del 2008
Nadius i inmigrants en comunitat
Al juny de 2008 es va celebrar en la Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla una jornada sobre “literatura i bibliotecas universitarias”. Amb aquest motiu, la revista Educación y Biblioteca publicà una entrevista a un del ponents: Adan Griego, bibliotecari de la Universitat de Stanford.
En l'entrevista es posa el dit a la llaga: els nous usuaris de la biblioteca universitària són nadius digitals, mentre que els seus mediadors, els bibliotecaris, professors, gestors culturals i altres professionals de la informació som inmigrants digitals. Açò planteja un repte de convivència, com a la vida mateixa, entre nadius i inmigrants del qual podem eixir tots guanyant.
No hem d'asustar-nos en pensar cóm és posible que els universitaris es conformen en buscar tota la informació a Google, que no coneguen les fonts, que no sàpiguen que la biblioteca té un catàleg, fins i tot bases de dades bibliogràfiques que costen milers d’euros i que no s’utilitzen. Si això passa, alguna responsabilitat tenim nosaltres també.
Cada vegada es fa més patent la importància de l'Alfabetització Informacional com a matèria transversal necessària per a la vida. Saber discriminar informació de qualitat de la que no ho és, fer-la útil i pràctica i, en definitiva, aprendre a aprendre és una necessitat dels nostres joves i mai s’han tingut tantes ferramentes com ara per a aconseguir-ho.
Des de la biblioteca hem de posar-nos a treballar en equip, amb informatics, professors i comunicadors per fer que els joves utilitzen la biblioteca. Podem oferir-los informació virtual i en paper, literatura sel.leccionada, oci, revistes, i tot amb un valor afegit, el de la qualitat. Ahí està el repte, renovar-se o morir. Haurem de prendre davant el desafiament un paper actiu i anar on els usuaris estàn, a la cafeteria, a les xarxes socials d’internet i obrir canals per a que es comuniquen amb nosaltres.
El dia 8 de novembre al curs impartit per la Fundació Bromera de Foment de la lectura a la Societat del Coneixement vam visitar els enllaços de webs i blocs que la Fundació ha seleccionat a la seua web de la mà de Rosa Mengual i Joan Carles Girbés. De tots estos recursos voldria destacar la web una mar de contes, on s’estan recollint contes tradicionals que molts desconeixia. Me sembla una bona bona idea sobre tot si poguerem a través d’eixa pàgina recuperar la tradició oral de contar contes als nens. També es poden enviar relats, encara que hi haurà que anar espai amb els drets d’autor.
Voldria que féreu una ullada a aquestos blocs:
Nativos digitales
Bloc que recull recursos, informes i organitzacions que ajuden a ensenyar a joves i xiquets a fer un ús responsable de la tecnologia.
Imaginar la ciencia
Bloc dedicat a la ciència ficció i la divulgació científica creat i mantingut pels bibliotecaris de Ciències de la Biblioteca de la Universitat de Cantabria.
Blocdelletres
Bloc de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona amb entrevistes a usuaris, notícies i fotos en flickr.
Fancómic
Bloc dedicat al còmic relitzat des de les Biblioteques Municipals de A Coruña.
I també a aquestes webs:
Qué llegeixes
Web gestionada per la Institució de les Lletres Catalanes amb recursos per a xiquets i joves organitzats per edats.
Bclublectura
Les biblioteques municipals de A Coruña ofereixen en aquesta web comentaris, recursos i notícies dels seus clubs de lectura presencials i virtuals.
En l'entrevista es posa el dit a la llaga: els nous usuaris de la biblioteca universitària són nadius digitals, mentre que els seus mediadors, els bibliotecaris, professors, gestors culturals i altres professionals de la informació som inmigrants digitals. Açò planteja un repte de convivència, com a la vida mateixa, entre nadius i inmigrants del qual podem eixir tots guanyant.
No hem d'asustar-nos en pensar cóm és posible que els universitaris es conformen en buscar tota la informació a Google, que no coneguen les fonts, que no sàpiguen que la biblioteca té un catàleg, fins i tot bases de dades bibliogràfiques que costen milers d’euros i que no s’utilitzen. Si això passa, alguna responsabilitat tenim nosaltres també.
Cada vegada es fa més patent la importància de l'Alfabetització Informacional com a matèria transversal necessària per a la vida. Saber discriminar informació de qualitat de la que no ho és, fer-la útil i pràctica i, en definitiva, aprendre a aprendre és una necessitat dels nostres joves i mai s’han tingut tantes ferramentes com ara per a aconseguir-ho.
Des de la biblioteca hem de posar-nos a treballar en equip, amb informatics, professors i comunicadors per fer que els joves utilitzen la biblioteca. Podem oferir-los informació virtual i en paper, literatura sel.leccionada, oci, revistes, i tot amb un valor afegit, el de la qualitat. Ahí està el repte, renovar-se o morir. Haurem de prendre davant el desafiament un paper actiu i anar on els usuaris estàn, a la cafeteria, a les xarxes socials d’internet i obrir canals per a que es comuniquen amb nosaltres.
El dia 8 de novembre al curs impartit per la Fundació Bromera de Foment de la lectura a la Societat del Coneixement vam visitar els enllaços de webs i blocs que la Fundació ha seleccionat a la seua web de la mà de Rosa Mengual i Joan Carles Girbés. De tots estos recursos voldria destacar la web una mar de contes, on s’estan recollint contes tradicionals que molts desconeixia. Me sembla una bona bona idea sobre tot si poguerem a través d’eixa pàgina recuperar la tradició oral de contar contes als nens. També es poden enviar relats, encara que hi haurà que anar espai amb els drets d’autor.
Voldria que féreu una ullada a aquestos blocs:
Nativos digitales
Bloc que recull recursos, informes i organitzacions que ajuden a ensenyar a joves i xiquets a fer un ús responsable de la tecnologia.
Imaginar la ciencia
Bloc dedicat a la ciència ficció i la divulgació científica creat i mantingut pels bibliotecaris de Ciències de la Biblioteca de la Universitat de Cantabria.
Blocdelletres
Bloc de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona amb entrevistes a usuaris, notícies i fotos en flickr.
Fancómic
Bloc dedicat al còmic relitzat des de les Biblioteques Municipals de A Coruña.
I també a aquestes webs:
Qué llegeixes
Web gestionada per la Institució de les Lletres Catalanes amb recursos per a xiquets i joves organitzats per edats.
Bclublectura
Les biblioteques municipals de A Coruña ofereixen en aquesta web comentaris, recursos i notícies dels seus clubs de lectura presencials i virtuals.
Molt interessant la sessió, este dissabte ens toquen les wikis, Ja us contaré!
diumenge, 23 de novembre del 2008
Activitat del mòdul 2 : webs i blocs
Aquest és el segon post del bloc, espere que estiga a l'altura del primer.
El títol de l’article que havíem de comentar diu “¿Dónde están los usuarios del nuevo milenio?”, i em pareix que es pot contestar amb tres paraules: connectats a internet¡¡, però com molt bé ens conta Adán Griego en la seu entrevista, i nosaltres com a treballadors podem constatar, els nous estudiants versus nadius digitals visiten de tant en tant la biblioteca, llegeixen poc i ni tan sols estan preparats per a trobar tot el que tenen a l’abast dins la xarxa digital.
Des del món bibliotecari, la nostra funció deuria ser, primer educativa: que s’ensenyen a buscar tant en format paper com via internet, perquè l’alfabetització informacional deuria ser una assignatura obligatòria; i segon participativa: que les webs socials ens ajuden a ser visibles per a ells, emprar les mateixes ferramentes que els nostres joves usuaris (per exemple un facebook bibliotecari on tindre a la gent al dia de totes les activitats i novetats que tenim).
La segona activitat és comentar de totes les pàgines i blocs que Rosa i Joan Carles ens van mostrar, quines són les que jo subratllaria . En el cas del bloc de J. Carles he de dir que em va fer il·lusió retrobar-me amb un escriptor que m’agradava molt, com és Toni Cucarella i em va obrir les ganes de llegir els que no conec i que apareixien citats dins d'altres pàgines.
I dels recursos web que ens ofereixen des de la pàgina de Bromera i que ens va explicar Rosa, destacaria amigos del libro i la seua secció d’il·lustradors i la pàgina de la FGSR, on trobem informació d'aquesta editorial i d'on també subratllaria l’enllaç de chaval.es , on els pares tenen un lloc segur per a que els seus fills naveguen i s'ensenyen.
Per finalitzar, com a enllaços d’interés podríem afegir uns quants milers, perquè podries passar un dia sencer i mai acabaries de visitar tot el que pareix interessant, però com a bloc de lectura recomanaré el creat per la biblioteca del Politècnic: Connectat a la lectura , i com a web interessant la següent : Espai Lic , on ens ofereixen material didàctic per a que l’acollida del alumnes nous siga molt més fàcil i puguen llegir i entendre el més aviat possible.
Espere que no haja estat massa llarg i que els enllaços funcionen correctament.
El títol de l’article que havíem de comentar diu “¿Dónde están los usuarios del nuevo milenio?”, i em pareix que es pot contestar amb tres paraules: connectats a internet¡¡, però com molt bé ens conta Adán Griego en la seu entrevista, i nosaltres com a treballadors podem constatar, els nous estudiants versus nadius digitals visiten de tant en tant la biblioteca, llegeixen poc i ni tan sols estan preparats per a trobar tot el que tenen a l’abast dins la xarxa digital.
Des del món bibliotecari, la nostra funció deuria ser, primer educativa: que s’ensenyen a buscar tant en format paper com via internet, perquè l’alfabetització informacional deuria ser una assignatura obligatòria; i segon participativa: que les webs socials ens ajuden a ser visibles per a ells, emprar les mateixes ferramentes que els nostres joves usuaris (per exemple un facebook bibliotecari on tindre a la gent al dia de totes les activitats i novetats que tenim).
La segona activitat és comentar de totes les pàgines i blocs que Rosa i Joan Carles ens van mostrar, quines són les que jo subratllaria . En el cas del bloc de J. Carles he de dir que em va fer il·lusió retrobar-me amb un escriptor que m’agradava molt, com és Toni Cucarella i em va obrir les ganes de llegir els que no conec i que apareixien citats dins d'altres pàgines.
I dels recursos web que ens ofereixen des de la pàgina de Bromera i que ens va explicar Rosa, destacaria amigos del libro i la seua secció d’il·lustradors i la pàgina de la FGSR, on trobem informació d'aquesta editorial i d'on també subratllaria l’enllaç de chaval.es , on els pares tenen un lloc segur per a que els seus fills naveguen i s'ensenyen.
Per finalitzar, com a enllaços d’interés podríem afegir uns quants milers, perquè podries passar un dia sencer i mai acabaries de visitar tot el que pareix interessant, però com a bloc de lectura recomanaré el creat per la biblioteca del Politècnic: Connectat a la lectura , i com a web interessant la següent : Espai Lic , on ens ofereixen material didàctic per a que l’acollida del alumnes nous siga molt més fàcil i puguen llegir i entendre el més aviat possible.
Espere que no haja estat massa llarg i que els enllaços funcionen correctament.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Sessió de creació de blocs
Aquest es el primer post d'aquest bloc, i l'estrene ficant les activitats esmentades al curs de foment de la lectura impartit a Alzira.
La primera feïna consisteix a donar una primera opinió de l'article "Nativos digitales", d'Adan Griego, bibliotecari de l'Universitat d e Stanford. Al seu article comenta que les persones nacudes des del 1980 s'han acostumat molt ràpidament a emprar les eïnes digitals com un material d'ús qüotidià. Aquestes persones han crescut a l'era d'internet, els dispositius multimedia i les consoles d'ultima generació. Per contra, estan menys acostumats a llegir i a buscar recursos en altres llocs que no siga en el més que conegut Google. Per això quan arriben a una biblioteca es senten més perduts que un polp a un garatge. Ja parlant de la meua experiencia, he vist joves arribar a una biblioteca per tal de fer-ne un treball d'història i anar-se'n a l'ordinador per tal de conectar-se a internet i trobar dades sobre "Julio Cesar" en lloc d'agafar l'enciclopedia que hi havia a la taula. I quan els vaig preguntar per què no buscaven també alguna cosa a l'enciclopedia em varen mirar amb gest d'incredulitat perque no coneixien ni tan sols el que era una enciclopedia. Aquest exemple em serveix per a fer la extrapolació de cara al futur. Si aquests joves no saven com emprar una enciclopedia, quan siguen investigadors com sabran buscar a una biblioteca les revistes que hi han? Per això, el paper de la biblioteca com a instrument de "formació per a la informació" és molt important. Les biblioteques han de mostrar-se més properes al seu public, i formar-los per tal de fer-los arribar a una informació de qualitat (no tot el que apareix a internet es informació contrastada) i donar-los una via de trobar informació a través d'altres mitjans per tal de fer incorrecta la afirmació de "si no està a Google es que no existeix".
Com a segona tarea, aprofundirem en diverses webs accesibles des de la pàgina de la Fundació Bromera (a través de la pestanya "Recursos"), com per exemple les institucions relacionades amb el món del llibre. D'aquestes webs, em va cridar molt l'atenció una: clijcat. Per ser més precís, em va cridar molt l'atenció les inciatives de premis literaris per a infants (premi Atrapallibres) i per a joves (premi Protagonista Jove), ja que com es va dir a clase, es una forma de fer que els xiquets i els joves es motiven cap a lectura fent que lligen els treballs dels seus companys, i a la vegada els guanyadors es senten creadors d'histories. Una altra cosa que em va cridar l'atenció fou la ferramenta del "diccionari d'autors i autores", perquè suposa un punt de contacte i de informació amb els autors en cas de poder concretar unes xerrades entre els xiquets i l'autor, per tal de fer més pròxima la seua experiencia amb la persona de la qual han llegit el llibre. També he vist que la plataforma web funciona com a cartellera i posa de manifeste els acords entre editors, llibreters i autors, ja que hi han moltes activitats en que s'involucren tots aquests col·lectius per promocionar la lectura, apropant-la amb les diverses activitas.
Per últim, ací us deixe alguns enllaços de blocs i pàgines web que he trobat interesants per a la resta de companys del curs.
El primer enllaç que us fique es "el blog del futuro" de José Antonio Millán. Sempre he tingut debilitat per les coses vingudes de lluny, com el Japó, perquè com tenen una altra forma de pensar (i estan tecnologicament més desenvolupats, o això pense jo), tal vegada ens poden donar alguna idea per a motivar a la gent per a llegir. Com abans parlavem dels joves i la era digital, he trobat coses molt interesants al seu bloc (com la novel·la al mòbil) que mai m'ho hauria imaginat. Podeu llegir-ho tot seguint aquest enllaç:
El blog del futuro
També he trobat interessant ficar la pàgina web del Ministerio de Educación, Política Social y Deporte com a lloc on trobar consells per a facilitar el foment de la lectura, tant a nivell familiar com animadors, així com les ferramentes de les que disposa el Ministeri per a recolzar les biblioteques escolars. Si voleu donar-li una mirada, teniu l'enllaç a continuació:
Web Fomento de la lectura del Ministerio de Educación
Espere no haver pecat de post massa llarg, com digué Joan Carles que solia passar en alguns blocs.
Una salutació per a tots els que ho hagen llegit.
La primera feïna consisteix a donar una primera opinió de l'article "Nativos digitales", d'Adan Griego, bibliotecari de l'Universitat d e Stanford. Al seu article comenta que les persones nacudes des del 1980 s'han acostumat molt ràpidament a emprar les eïnes digitals com un material d'ús qüotidià. Aquestes persones han crescut a l'era d'internet, els dispositius multimedia i les consoles d'ultima generació. Per contra, estan menys acostumats a llegir i a buscar recursos en altres llocs que no siga en el més que conegut Google. Per això quan arriben a una biblioteca es senten més perduts que un polp a un garatge. Ja parlant de la meua experiencia, he vist joves arribar a una biblioteca per tal de fer-ne un treball d'història i anar-se'n a l'ordinador per tal de conectar-se a internet i trobar dades sobre "Julio Cesar" en lloc d'agafar l'enciclopedia que hi havia a la taula. I quan els vaig preguntar per què no buscaven també alguna cosa a l'enciclopedia em varen mirar amb gest d'incredulitat perque no coneixien ni tan sols el que era una enciclopedia. Aquest exemple em serveix per a fer la extrapolació de cara al futur. Si aquests joves no saven com emprar una enciclopedia, quan siguen investigadors com sabran buscar a una biblioteca les revistes que hi han? Per això, el paper de la biblioteca com a instrument de "formació per a la informació" és molt important. Les biblioteques han de mostrar-se més properes al seu public, i formar-los per tal de fer-los arribar a una informació de qualitat (no tot el que apareix a internet es informació contrastada) i donar-los una via de trobar informació a través d'altres mitjans per tal de fer incorrecta la afirmació de "si no està a Google es que no existeix".
Com a segona tarea, aprofundirem en diverses webs accesibles des de la pàgina de la Fundació Bromera (a través de la pestanya "Recursos"), com per exemple les institucions relacionades amb el món del llibre. D'aquestes webs, em va cridar molt l'atenció una: clijcat. Per ser més precís, em va cridar molt l'atenció les inciatives de premis literaris per a infants (premi Atrapallibres) i per a joves (premi Protagonista Jove), ja que com es va dir a clase, es una forma de fer que els xiquets i els joves es motiven cap a lectura fent que lligen els treballs dels seus companys, i a la vegada els guanyadors es senten creadors d'histories. Una altra cosa que em va cridar l'atenció fou la ferramenta del "diccionari d'autors i autores", perquè suposa un punt de contacte i de informació amb els autors en cas de poder concretar unes xerrades entre els xiquets i l'autor, per tal de fer més pròxima la seua experiencia amb la persona de la qual han llegit el llibre. També he vist que la plataforma web funciona com a cartellera i posa de manifeste els acords entre editors, llibreters i autors, ja que hi han moltes activitats en que s'involucren tots aquests col·lectius per promocionar la lectura, apropant-la amb les diverses activitas.
Per últim, ací us deixe alguns enllaços de blocs i pàgines web que he trobat interesants per a la resta de companys del curs.
El primer enllaç que us fique es "el blog del futuro" de José Antonio Millán. Sempre he tingut debilitat per les coses vingudes de lluny, com el Japó, perquè com tenen una altra forma de pensar (i estan tecnologicament més desenvolupats, o això pense jo), tal vegada ens poden donar alguna idea per a motivar a la gent per a llegir. Com abans parlavem dels joves i la era digital, he trobat coses molt interesants al seu bloc (com la novel·la al mòbil) que mai m'ho hauria imaginat. Podeu llegir-ho tot seguint aquest enllaç:
El blog del futuro
També he trobat interessant ficar la pàgina web del Ministerio de Educación, Política Social y Deporte com a lloc on trobar consells per a facilitar el foment de la lectura, tant a nivell familiar com animadors, així com les ferramentes de les que disposa el Ministeri per a recolzar les biblioteques escolars. Si voleu donar-li una mirada, teniu l'enllaç a continuació:
Web Fomento de la lectura del Ministerio de Educación
Espere no haver pecat de post massa llarg, com digué Joan Carles que solia passar en alguns blocs.
Una salutació per a tots els que ho hagen llegit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)