Fa ja uns quants dissabtes vam poder gaudir d'una xarrada magistral per part de Laura Borràs. La sesió va deixar la porta oberta a moltes preguntes: la literatura en format electrònic és literatura? ho és però menys? estem davant una reticència a acceptar les noves tecnologies per part dels puristes? Si he tardat tant en constestar és perque, ho de confesar, no ho tinc clar.
És apasionant ser partícip directe d'un canvi cultural d'esta importància. Amb tot, aquell dissabte va ser on per primera vegada vaig veure un llibre electrònic, una mena de PDA grandot on crec que va dir la Laura que portava 3000 llibres. Açò m'ha fet reflexionar i no crec que els nous suports servisquen per a les mateixes funcions que la tradicional literatura en paper. Qui es pot llegir una bona novel.la en la pantalla de l'ordinador o ala PDA? No sé si els joves ho fan, però ho dubte.
Les noves tecnologies són molt útils per a l'ensenyament no només de la literaura, sinó de qualsevol matèria de coneixement. És més que una tecnologia i està canviant la manera d'accedir a la informació de la societat, més oberta i amb accés a milers i milers de pàgines web que els mediadors hem de saber seleccionar per portar a terme la nova tendència que ens imposa el nou contexte: la alfabetització informacional.
La nova lectura digital es fa de manera fragmentada, hipertextual, audiovisual, transversal, interactiva, molt diferent al model clasic i reflexiu. Es per això que les preguntes que plantejava la Laura no les tinc clares. Que n'opineu vosaltres?
dimecres, 17 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
Wikis
I no vull deixar passar aquesta oportunitat per a recomanar wikis relacionades amb el món bibliotecari més actual i 2.0, :
Activitat del mòdul 3
Si dins l'aula no hagués fet tanta fred, jo hauria pogut estar tot el matí escoltant el que ens contava Laura .
Reconec que pensava que mitjançant les noves tecnologies el que tenia al meu abast no era "literatura", però ara ja tinc clar que el més important són els textos i que jo, que m'encanta llegir llibres de paper (i que a més a més visc de prestar-los), també puc gaudir de les "altres" maneres d'arribar a la lectura, les digitals, i no es menjaran el llibre que palpe tots els dies, sinó que el complementaran i enriquiran.
¿Esto matará aquello? es preguntava Umberto Eco, clar que no, diem tots.
I ara, a llegir¡¡¡¡¡
Reconec que pensava que mitjançant les noves tecnologies el que tenia al meu abast no era "literatura", però ara ja tinc clar que el més important són els textos i que jo, que m'encanta llegir llibres de paper (i que a més a més visc de prestar-los), també puc gaudir de les "altres" maneres d'arribar a la lectura, les digitals, i no es menjaran el llibre que palpe tots els dies, sinó que el complementaran i enriquiran.
¿Esto matará aquello? es preguntava Umberto Eco, clar que no, diem tots.
I ara, a llegir¡¡¡¡¡
dijous, 4 de desembre del 2008
Activitat 3 curs de foment de la lectura
Aquest post intentarà recollir els comentaris dels articles i de la conferència de Laura Borràs aixi com les meues opinions al respecte.
Al text anomenat "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'EEES", es posa de manifest la situació actual de convivència entre dos tipus d'usuaris. En primer lloc estàn els "nadius digitals", acostumats a emprar les eines multimèdia i que s'han acostumat a rebre informació amb rapidesa. D'altra banda estàn els "immigrants digitals", que donen menys importancia a les noves destreses adquirides pels nadius i que han après a poc a poc. Es per això que amb l'ajuda de les TIC i en el moment en que ens trobem de cara a la reforma d'ensenyança universitaria que hi ha una oportunitat per aprofitar les noves eines per a millorar l'educació. Les TIC en poden ajudar a desenvolupar l'aprenentatge virtual (e-learning), un aprenentage mixt (b-learning) o bé oferir l'aprenentatge en forma de contingut obert. I és en aquest últim on hem d'entendre obert com el seu significat a la filosofia open source, on tot és accesible, visible i conegut amb el valor afegit de ser gratuït. Però una vegada que tenim la informació al costat encara queda transformar-la en coneixement, tasca que han de fer els professors. Qui no s'ha trobat en la situació de fer memòria del que ens explicaren els professors dels blocs per a fer els nostres posts? La informació sobre els blocs estava a la xarxa, però ells s'encarregaren de transformar-la perquè nosaltres fòrem capaços de fer-ne un. De la mateixa manera, aquests blocs, wikis, forums, i en general els espais de discussió poden estimular l'autonomia dels estudiants i contribuir a obtindre materials més rics i complets, així com afavoreix l'intercanvi mutu i recíproc de coneixement.
En l'article anomenat "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital" he pogut apreciar el que es va comentar a la conferencia de Laura Borràs sobre la revolució a la literatura actual, amb la aparició de la cibertextualitat. I es que la literatura ha canviat des del naixement dels mitjans electronics. També es mostra els problemes dels futurs alumnes, que tenen problemes de lectura cada cop més sovint. Així doncs, es planteja a l'article que hi haurien quatre tipus de persones: els que tenen capacitat de llegir/escriure i tenen alfabetització digital, els que tenen capacitat de llegir/escriure, els que tenen alfabetització digital i els que no són competents en cap dels dos camps. Tal i com comentava en l'anterior article, les TIC conjuntament amb els professors brindaràn una oportunitat per a millorar l'aprenentage d'aquests futurs alumnes, permitint-los adquirir nous coneixements. Ací tindria relevància un altre concepte: els cibertextos. Els cibertextos són les obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa, que reflecteixen a més a més en la seua forma digital l'experiencia diaria del món digitalitzat i mediatitzat. Però amb els textos a la xarxa entrem en un problema d'autoria, si incloem el codi informàtic dintre de la noció ampliada d'escriptura. El text pot haver estat redactat per una persona, però haver estat implementada a la web per una altra. Aleshores, això implica que els dos haurien de figurar com autors o només "l'autor literari". En aquest punt ha aparegut una figura que em va cridar molt l'atenció a la conferència: el wreader. El wreader vindria a significar que hi ha una co-autoria entre l'autor literari i l'implementador web, si tenim en compte que l'autor literari aporta el text i l'implementador aporta el codi que facilita la seua visualització (ja siga en una pluja de lletres, un missatge que es llig conforme es pasa el ratolí per sobre, s'escolta la narració conforme es clica als enllaços, etc.). Tan important seria l'aportació del text com el codi que s'ha emprat per a visualitzar-lo a la xarxa.
I el que trobe jo es que amb els nous temps en que vivim, amb les revolucions digitals i l'acces del mon a un cop de ratolí, hem d'emprar eixa potenciabilitat per a millorar l'aprenentage tant dels nadius digitals com dels immigrants, complementant les seues detreses. Al cap i a la fi, internet és un mitjà de comunicació, d'interacció i d'organització social. Quin millor mitjà per a aprofitar l'apropament al coneixement per a tots?
Al text anomenat "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'EEES", es posa de manifest la situació actual de convivència entre dos tipus d'usuaris. En primer lloc estàn els "nadius digitals", acostumats a emprar les eines multimèdia i que s'han acostumat a rebre informació amb rapidesa. D'altra banda estàn els "immigrants digitals", que donen menys importancia a les noves destreses adquirides pels nadius i que han après a poc a poc. Es per això que amb l'ajuda de les TIC i en el moment en que ens trobem de cara a la reforma d'ensenyança universitaria que hi ha una oportunitat per aprofitar les noves eines per a millorar l'educació. Les TIC en poden ajudar a desenvolupar l'aprenentatge virtual (e-learning), un aprenentage mixt (b-learning) o bé oferir l'aprenentatge en forma de contingut obert. I és en aquest últim on hem d'entendre obert com el seu significat a la filosofia open source, on tot és accesible, visible i conegut amb el valor afegit de ser gratuït. Però una vegada que tenim la informació al costat encara queda transformar-la en coneixement, tasca que han de fer els professors. Qui no s'ha trobat en la situació de fer memòria del que ens explicaren els professors dels blocs per a fer els nostres posts? La informació sobre els blocs estava a la xarxa, però ells s'encarregaren de transformar-la perquè nosaltres fòrem capaços de fer-ne un. De la mateixa manera, aquests blocs, wikis, forums, i en general els espais de discussió poden estimular l'autonomia dels estudiants i contribuir a obtindre materials més rics i complets, així com afavoreix l'intercanvi mutu i recíproc de coneixement.
En l'article anomenat "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital" he pogut apreciar el que es va comentar a la conferencia de Laura Borràs sobre la revolució a la literatura actual, amb la aparició de la cibertextualitat. I es que la literatura ha canviat des del naixement dels mitjans electronics. També es mostra els problemes dels futurs alumnes, que tenen problemes de lectura cada cop més sovint. Així doncs, es planteja a l'article que hi haurien quatre tipus de persones: els que tenen capacitat de llegir/escriure i tenen alfabetització digital, els que tenen capacitat de llegir/escriure, els que tenen alfabetització digital i els que no són competents en cap dels dos camps. Tal i com comentava en l'anterior article, les TIC conjuntament amb els professors brindaràn una oportunitat per a millorar l'aprenentage d'aquests futurs alumnes, permitint-los adquirir nous coneixements. Ací tindria relevància un altre concepte: els cibertextos. Els cibertextos són les obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa, que reflecteixen a més a més en la seua forma digital l'experiencia diaria del món digitalitzat i mediatitzat. Però amb els textos a la xarxa entrem en un problema d'autoria, si incloem el codi informàtic dintre de la noció ampliada d'escriptura. El text pot haver estat redactat per una persona, però haver estat implementada a la web per una altra. Aleshores, això implica que els dos haurien de figurar com autors o només "l'autor literari". En aquest punt ha aparegut una figura que em va cridar molt l'atenció a la conferència: el wreader. El wreader vindria a significar que hi ha una co-autoria entre l'autor literari i l'implementador web, si tenim en compte que l'autor literari aporta el text i l'implementador aporta el codi que facilita la seua visualització (ja siga en una pluja de lletres, un missatge que es llig conforme es pasa el ratolí per sobre, s'escolta la narració conforme es clica als enllaços, etc.). Tan important seria l'aportació del text com el codi que s'ha emprat per a visualitzar-lo a la xarxa.
I el que trobe jo es que amb els nous temps en que vivim, amb les revolucions digitals i l'acces del mon a un cop de ratolí, hem d'emprar eixa potenciabilitat per a millorar l'aprenentage tant dels nadius digitals com dels immigrants, complementant les seues detreses. Al cap i a la fi, internet és un mitjà de comunicació, d'interacció i d'organització social. Quin millor mitjà per a aprofitar l'apropament al coneixement per a tots?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)